Por...

Després de tants dies sense escriure crec que és moment que aquells que em llegeixin (si és que hi ha algú) rebin una compensació en mode confessió...Sóc un poruc!!!

Doncs si, senyores i senyors, heus aquí un poruc de mena...(millor no fer el llistat de totes les coses a les que temo, doncs tampoc fa falta ser masoquista), però he de reconèixer que hi ha moltes coses que em fan por... deu ser per això que sóc tan cagadubtes (una altra cosa que suposo que em caracteritza).

És què crec que de vegades prenc decissions sense pensar les seves conseqüències, o sino, les penso tant que quan he de pendre la decissió ja no és el moment... no sé si és un pensament que tingui més gent...però és una faceta del meu jo, on crec que el seny català es va oblidar de mi...

Francament (que poc m'agrada el pricipi d'aquesta paraula), crec que adonar-te d'una decissió ben pressa és motiu de grandíssima satisfacció... tot i que tambçe crec que un cop pressa la decisió, el millor és no pensar en que hagués passat si... doncs la història-ficció és molt pitjor que la ciència-ficció, ja que aquesta última no sabem, si algun dia arribarà a ser veritat (qui anava a dir fa 100 anys que per internet podés estar tot el món connectat?)

I per avui paro d'escriure, doncs com és pot comprovar no estic gaire inspirat... Espero publicar coses amb més asiduïtat.

P.D. Escolteu la cançó "Supongo" de Rafa Pons, genial...