Avui és el primer dia que he enyorat l'estiu... no sé si era pel fred que avui he passat, pel munt de feina que se'm ve a sobre, o perquè simplement trobo a faltar aquell parell de mesos... francament genials... per començar, acabant la carrera, després disfrutant amb els nens al Casal (no hi ha res més agraït que el somriure d'un nen)... continuant a Andorra fent les rutes amb els joves, tant plens de dubtes, amb tantes ganes de viure...
Després una mica de relax, uns dies a Blanes disfrutant dels amics, i al vaixell... 7 dies recorrent el Mediterrani...i només arribar, cap a l'avió, ja que encara quedava la traca final de l'estiu... 10 dies a Madrid, tot descobrint gent que n'oblidaré i visquent moments que quedaràn a la memòria. Sé que fa res que va passar i amb molts el vincle ja s'ha començat a trencar, però tot i així, sé que al cap dels anys recordaré amb estima tot el que allà va succeir...el bany nocturn a la piscina després de saltar per la finestra, les bromes sobre Perelman, la tornada cap a la residència un dia que alguna cosa no em va sentar massa bé, i la visita (sense estar en plenitut de facultats) a Madrid i rodalies del dia següent... tot va ser tan irreal.
Però ara, ja torna a ser tardor, els arbres ploren, tot deixant caure les seves fulles, el sol se'n va a dormir més d'hora i d'aquí res ens trobarem els carrers amb la decoració nadalenca, i les nadales resonant per tot arreu... encara que la gent segueixi sense recordar el sentit nadalenc...però d'això ja parlarem un altre dia... abans de que tot això arribi la feina ja s'haurà amuntonat sobre la taula i el estrés haurà envaït els nostres cossos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada