Cada dia entenc menys les presses de la gent... Surts al matí, disposat a posar-te a treballar i només agafar el cotxe et trobes a algu que ja vol avançar-te (i això que no és pot dir que sigui massa lent al volant). Però, el pitjor no és que vulgui passar davant, sino el com ho fa, és com si s'hagués menjat una llimona agre, que no li deixa canviar la cara i només li permet anar escopetejat d'un lloc cap a l'altre. I clar, t'avancen d'aquesta manera i és lògic, que mentre la ràdio del cotxe continua sonant, el teu cap es desviï a pensar en com serà la vida de qui t'acava d'avançar.
El primer que penses és que passar-se la vida jugant-se-la al volant per 5 minuts que podrà guanyar en total és de bojos, així que et decantes a pensar que deu ser una persona a qui li agrada el risc. Potser els caps de setmana fa puenting, et dius a tu mateix, o perquè no, deu ser paracaigudista...
Poc després caus del núvol, suposo que a la que t'han avançat vuit o nou persones de la mateixa manera. llavors te n'adones que deu ser una cosa socio-cultural...però clar... de quina cultura? És també això fruit del capitalisme radical? Dels taurons de les finances pels quals només importa el benefici per sobre de tot? Aquells mateixos, que com tenen temps, es dediquen a fer ioga i jugar a golf?
Però bé, finalment, com has d'estar pendent dels ràdars (no entenc el fet de que a la Ronda possin un radar a 60 per hora en plena baixada... si per no passar-te has d'anar tota l'estona frenant!, o bé si que ho entenc, però sóc massa ben pensat) te n'oblides. I arribes a fer feina. i fas feina, i feina, i feina, i finalment arriba l'hora de tornar... on et trobes la mateixa història...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada