I quan quedarem ara?

Aquesta pregunta és una pregunta que em vola pel cap des de fa un bon grapat de dies... exactament, des d'una mica abans d'acabar la carrera. Un dia, possiblement el mateix en que un dels amics que he trobat allà, ens obria el cor a les altres dues persones que en aquell moment estàvem amb ell, em vaig adonar com trobaria a faltar aquests 5 anys... els dinars al bar de la facultat... les pràctiques davant l'ordinador... els espais entre les classes...la caiguda de final de carrera a la bassa... hem viscut molt, i per molt que ara continui amb la meva formació en un altre lloc, sé que aquests anys no els oblidaré.

Durant aquesta setmana he aconseguit xerrar amb les altres dues persones que estàven amb mi en aquell moment... i m'he adonat que ens costarà moltíssim trobar espais on trobar-nos, i em fa ràbia, perquè, per molt que fem sopars i d'altres trobades, no serà el mateix, encara que sempre intentem que ho continui sent.

Amb el noi que ens va obrir el cor, vaig parlar pel msn... va ser una conversa curta, però que em va fer recordar alguns moments i a d'altres persones, a las que també trobo a faltar. Vam quedar que ens veuríem, i de veritat espero trobar aquell moment abans del famós sopar que s'ha de fer.

Amb l'altra persona, una noia que sempre tenia pressa per marxar els divendres, que sempre em recorda una promesa que vaig fer víctima dels efectes d'algun inhibidor de realitats, i que suposo que és tan conscient com jo de que no seré capaç de complir-la... vaig aconseguir parlar després de gairebé dues setmanes o més de no trobar-nos al mòbil de l'altre... i la veritat és que tenia ganes de parlar amb ella... potser perquè també, és d'aquelles persones que vas trobant a la vida, i quan els camins comencen a divergir, saps que és de les persones per les que val la pena lluitar perquè la separació de camí que es vagi creant, no s'ompli de males herbes, que al cap de poc temps no permetin enrecordar-se de l'altre.

I és que avui, m'he tornat a trobar aquesta foto, i he sentit que necessitava fer-vos aquest petit homenatge.

Gràcies per tot (a vosaltres dos, i a tots els que aniràn sortint en aquest blog, però avui necessitava parlar de vosaltres).