Em fa molta pena... tinc dos amics que avui han marxat mig any a l'Índia a fer el seu projecte final de carrera... La veritat, és que estic molt content per ells, per tot el que viuran allà, però no se'm deixa de fer difícil imaginar-me mig any sense veure'ls cap dia...
Ells diuen que 6 mesos no són res... però jo no ho crec així... fa 6 mesos acabava de tornar de vacances per exemple, i ara tot allò em sembla que va passar fa tant de temps...
Però, estic segur que ells són feliços,...avui, al acomiadar-los a l'aeroport, l'última imatge que tinc d'ells és un somriure que ens han regalat després d'haver buidat alguna vegada la bossa de mà per culpa de la seguretat àerea...
Un somriure més amb els que recordar-los durant 6 mesos!!!!
Molta sort Silvia i Dani!!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada