Circunstàncies

Hi ha un filòsof castellà que té una frase que durant la meva vida m'he trobat en diversos moments: "Jo sóc jo i les meves circunstàncies". I això és totalment cert... moltes vegades hem de pendre decissions depenent del nostre moment vital, quan probablement en un moment diferent prendriem una decissió antagònica.

Això em fa pensar en la variabilitat de l'ésser humà i la importància que aquest li dona a tot allò que li envolta. Som una espècie que necessitem de la companyia, de sentir-nos estimats i arropats i per això les nostres circunstàncies tenen tant de pes, simplement és conseqüència del nostre raciocini.

...

Miro al horizonte en la ciudad,
tras el sky-line la vida;
trenes que vienen y se van
amargos besos de despedida.

Tras los cristales tintados
ya no hay causas perdidas
tan solo circunstancias
de puro, gomina y envidia.

Gafas de sol que no dejan ver,
que ni perdonan ni olvidan,
rencor grabado en la piel,
sin temor a la caida...

La meva àvia

Avui vull dedicar-li el blog a la meva àvia. Divendres va fer 87 anys i avui ho hem celebrat amb la família. I vull dedicar-li per moltes coses... sobretot per tot l'amor que m'ha donat aquests durant tota la meva vida... no podré tornar-li pas.

Per cuidar-me des de ben petit... per posar-se amb mi a jugar a fútbol al parc en lloc de seure's al banc. Per ensenyar-me a contar a sumar, a riure, a jugar a cartes. Per ficar al meu cos l'amor al caminar. Per confortar-me quan ho necessitava... per tantes coses...

Al cap i a la fi, tot es podria resumir en una cosa:

Gràcies abuela, per haber-me estimat tant tot el que portem junts a la vida!!!!

Mareas...

Agua, río, lago, glaciar,
afluente, desembocadura,
delta, Antártida,iceberg,
nieve, hielo, ínsula.

Corriente, cascada, catarata,
oceano, embalse, laguna,
pantano, aiguamoll, albufera,
canal, estrecho, lluvia.

El dolç regust de les cartes del passat...

De vegades, quan estic melancòlic (cosa que passa massa sovint), em dona per obrir el primer calaix del meu escriptori... aquest calaix és el calaix dels records, dels somriures i les llàgrimes... el calaix del jo més meu.

Hi ha actes de quan jugava a fútbol, alguna fulla plena de dedicatòries i signatures de quan vaig acabar algun curs, llibrets, fotos, clauers, bitllets d'algun viatge estimat (no necessàriament llunyà, hi ha bitllets de Rodalies) i sobretot cartes...

Si tinc temps, miro de rellegir les cartes... m'encanta el flaire que desprèn una carta antiga quan la tornes a obrir... no sabria definir-lo... però m'agrada... Hi ha cartes de vells amics, alguns més vigents que d'altres... però quan les llegeixes et venen tants records al cap... tants: "Lo que podía haber sido y no pasó"...

Però fa molt que no rebo cartes (que no siguin les de publicitat o del banc, tot i que la carta de la nòmina també fa il·lusió), el gust per la inmediatesa que té per màxim exponent el correu electrònic, o fins i tot els SMS, ha deixat abandonat l'art d'escriure cartes, l'emoció d'obrir-les i anar absorvint cada lletra com si fos un tresor...

Per què no tornem a escriure?

Si no sabes que hacer con la respuesta, no preguntes...

Fa uns dies que la frase que titula el post em balla pel cap... me la van dir dissabte i des de llavors, diverses vegades m'he trobat pensant sobre ella...

Quantes vegades hauré fet alguna pregunta per fer, sense cap interés més enllà que el tafanejar, sense valorar el mal que li feia a l'altra persona, o fins i tot, hauré fet alguna pregunta només pel fet de fer mal...

I d'aquí surgeixen diverses qüestions que s'obren camí dins del barrejat d'idees, noms, dates i sobretot feines pendents que és el meu cervell. Per què l'atracció dels éssers humans cap allò prohibit? O cap allò que pot donar una satisfacció efímera tot i causar mal a algú altre? Per què no som capaços de tenir un cert grau d'empatia amb la resta de la gent?

Totes aquestes preguntes em ronden pel cap.... i em fan pensar que potser l'ésser humà no és realemnt l'animal més racional de la terra.

Algunes frases sobre la ciència...

• Teoría es cuando se sabe todo y nada funciona; práctica, cuando todo funciona y nadie sabe por qué.
• Ninguna ciencia, en cuanto a ciencia, engaña; el engaño está en quien no sabe. (Cervantes=
• La ciencia es la progresiva aproximación del hombre al mundo real. (Max Planck)
• La ciencia puede descubrir lo que es cierto, pero no lo que es bueno, justo y humano. (M.Jacobson)
• La ciencia más peligrosa es aquella que está restringuida al dominio de los expertos.(R.Pawson)
• La mayoría de las ideas fundamentales la ciencia son esencialmente sencillas y, por regla general pueden ser expresadas en un lenguaje comprensible para todos. (Einstein)
• Ciencia es el arte de crear ilusiones convenientes, que el necio acepta o disputa, pero de cuyo ingenio goza el estudioso, sin cegarse ante el hecho de que tales ilusiones son otros tantos velos para ocultar las profundas tinieblas de lo insondable. (K.G. Jung)