...

Miro al horizonte en la ciudad,
tras el sky-line la vida;
trenes que vienen y se van
amargos besos de despedida.

Tras los cristales tintados
ya no hay causas perdidas
tan solo circunstancias
de puro, gomina y envidia.

Gafas de sol que no dejan ver,
que ni perdonan ni olvidan,
rencor grabado en la piel,
sin temor a la caida...

La meva àvia

Avui vull dedicar-li el blog a la meva àvia. Divendres va fer 87 anys i avui ho hem celebrat amb la família. I vull dedicar-li per moltes coses... sobretot per tot l'amor que m'ha donat aquests durant tota la meva vida... no podré tornar-li pas.

Per cuidar-me des de ben petit... per posar-se amb mi a jugar a fútbol al parc en lloc de seure's al banc. Per ensenyar-me a contar a sumar, a riure, a jugar a cartes. Per ficar al meu cos l'amor al caminar. Per confortar-me quan ho necessitava... per tantes coses...

Al cap i a la fi, tot es podria resumir en una cosa:

Gràcies abuela, per haber-me estimat tant tot el que portem junts a la vida!!!!