Despertadores...

Crec que no hi ha cosa que soporti menys que el despertador de dilluns al matí... Estàs tu plàcidament somiant (tant se'm fot si estic en fase REM o en fase lunar) quan un extrany soroll apareix de cop al teu somni... Pot ficar-se com un autobus que xiula, com una alarma que comença a molestar, uns bombers que passan al costat teu, tant és... però sempre sona. És llavors, en aquell precís instant en el que un dubta que fer...llençar el despertador per la finestra és una opció que va quedar descartada, quan a l'últim despertador que va seguir aquell camí el va succeir el mòvil... llavors queda poc a fer... o decideixes encendre el mòvil per canviar l'hora de l'alarma...intents que solen acabar de manera que al cap de 30 minuts apareixes amb el mòvil a mig encendre a la mà, i adonant-te que ja pots començar a córrer, o sinò sempre tens l'opció d'anar-te despertant cada 5 minuts, quan van sonat els recordatoris del despertador, fins a que, en un gest de valentia, decideixes llevar-te i anar a la dutxa a veure si almenys el aigua es capaç de despertar-te. Que aquesta és una altra... com es pot pasar tant de fred a la dutxa pels matins.... si més que a la dutxa sembla que et fiquis al congelador... en serio, jo crec que en el moment de ficar-me a la dutxa dec passar més fred que els esquimals a l'àrtic. Però bé, això que explicava aquí, era la història d'un dilluns al matí... i ara dilluns ja s'acaba com aquest post escrit després de tant de temps.... Javi