Bajar del burro

Els éssers humans són els únics que ens entrebanquem dues vegades a la mateixa pedra... Doncs si els éssers humans només ho fan dues vegades, jo dec ser encara més raro del que sembla, perquè estic fart d'entrebancar...

I sempre és el mateix ritual quan entrebanques... perjures que mai més passarà, que no, que tu ets prou llest perquè no et passi més... però no hi ha dos sin tres (ni tres sin dos)...

I és el mateix que passa quan algu s'ha de baixar del burro... cap de les persones que estan inmerses voldràn baixar-se del burro entrebancaran una vegada rere l'altre en el mateix moment... i estaràn tota la seva vida igual...

Nunca aprendí...

Hay dias en que estás en clase y te das cuenta que de lo que es aprender, no es que estás logrando mucho.... empiezas a pensar y salen esta especie de versos... Nunca aprendí a callar cuando debía, ni a hablar sabiendo qúe decir, escuchar a los otros, ¡qué tontería!, esto no es "to be or not to be". Jamás bailé al ritmo de la música, ni acompañé a las palmas a José Mercé, la gracia y el salero quedaron en el tintero, de tinta morena en la piel. Nunca aprendí a perdonar olvidando, ni cuando aprendí a olvidar a esa mujer, Pandora de trunos y relámpagos, barca de Caronte que lleva a Lucifer. No aprendí a ganar aun perdiendo ni supe aceptar que no podía más, cuando lloré lo hice sin compañía, ¿poner la otra mejilla? ¡Jamás!

Despertadores...

Crec que no hi ha cosa que soporti menys que el despertador de dilluns al matí... Estàs tu plàcidament somiant (tant se'm fot si estic en fase REM o en fase lunar) quan un extrany soroll apareix de cop al teu somni... Pot ficar-se com un autobus que xiula, com una alarma que comença a molestar, uns bombers que passan al costat teu, tant és... però sempre sona. És llavors, en aquell precís instant en el que un dubta que fer...llençar el despertador per la finestra és una opció que va quedar descartada, quan a l'últim despertador que va seguir aquell camí el va succeir el mòvil... llavors queda poc a fer... o decideixes encendre el mòvil per canviar l'hora de l'alarma...intents que solen acabar de manera que al cap de 30 minuts apareixes amb el mòvil a mig encendre a la mà, i adonant-te que ja pots començar a córrer, o sinò sempre tens l'opció d'anar-te despertant cada 5 minuts, quan van sonat els recordatoris del despertador, fins a que, en un gest de valentia, decideixes llevar-te i anar a la dutxa a veure si almenys el aigua es capaç de despertar-te. Que aquesta és una altra... com es pot pasar tant de fred a la dutxa pels matins.... si més que a la dutxa sembla que et fiquis al congelador... en serio, jo crec que en el moment de ficar-me a la dutxa dec passar més fred que els esquimals a l'àrtic. Però bé, això que explicava aquí, era la història d'un dilluns al matí... i ara dilluns ja s'acaba com aquest post escrit després de tant de temps.... Javi